L’«hotel dels pobres» és a tocar de la columnata de Bernini.
EDITORIAL 
La bellesa sana
Redacció 29/06/2021

El Palazzo Migliori és un palau romà del settecento que, al començament del segle passat, va ser deixat en herència per la família noble d’aquest cognom al Vaticà. D’aleshores ençà, ha estat usat per diverses congregacions de religioses per ajudar dones soles amb nens, però fa tres anys que les germanes van deixar l’edifici que, des d’aleshores, ha romàs buit. Recentment, la Comunitat de Sant’Egidio —ajudada pel P. Konrad Krajewski, el cardenal almoiner del Papa— es va adonar que aquest palau es podria emprar per donar sostre als pobres de la plaça de Sant Pere. I el papa Francesc, quan se’n va assabentar, es va alegrar molt de la iniciativa i va decidir que, abans que el Palazzo es convertís en un hotel de luxe —com molts pretenien—, esdevingués un hotel per als pobres.

Al Primer Pla d’aquest Catalunya Cristiana el nostre corresponsal a Roma, fra Bernat Folcrà, entrevista Carlo Santoro, director d’aquest projecte. És tot un estil d’atenció als pobres de la Comunitat de Sant’Egidio: recordem els sopars de Nadal per a persones soles, en el bell marc gòtic de la basílica dels Sants Just i Pastor, o el fet que el 2013 a Barcelona, al Barri Vell, dins del recinte de l’antiga muralla, la comunitat inaugurés en un espai molt digne, ben restaurat i agençat, la Casa de la Solidaritat, un menjador per als pobres, els sensesostre, els ancians i els refugiats. Al mateix carrer, la comunitat regeix una residència per a persones soles, amb la dignitat d’un habitatge contemporani i deixant visibles els elements arqueològics.

El 2017, a la parròquia de Santa Anna de Barcelona, l’Hospital de Campanya, es va posar en escena la magnífica obra Ordo Virtutum (Ordre de les Virtuts) d’Hildegarda de Bingen, un drama espiritual cantat del segle XII que tracta un argument sempre actual: el debat d’una ànima entre el bé (encarnat per les Virtuts, encapçalades per la seva reina, la Humilitat) i el mal (el Diable). El rector, Mn. Peio Sánchez, va declarar que durant la representació, a la capella del costat del presbiteri, les persones acollides, vulnerables, escoltaven atentament aquesta representació no fàcil i, aparentment per a experts, en un silenci religiós.

I és que els més pobres tenen també dret a la bellesa, a l’art, a la bona música. Kierkegaard deia que «la bellesa salvarà el món». I el papa Francesc afirma: «La bellesa sana. Sanar i salvar són termes molt propers que sovint s’identifiquen i aquestes iniciatives, que contemplen la persona com un tot, ho certifiquen.»







.






  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET