L’Escoleta, la llar d’infants-escola bressol de Vallfogona de Ripollès, es va fer a la casa que havia estat la rectoria del poble.
EDITORIAL 
El silenci de les rectories
Miquel Ramón Fuentes, director 07/09/2021

Des de fa anys convivim amb el fenomen de la secularització. Constatem la davallada de la pràctica religiosa i assistim al trencament de la transmissió de la fe a les noves generacions. El discurs sobre Déu queda cada cop més difuminat en l’àmbit públic i ja es comenta que vivim en una societat post-cristiana.

L’empremta secularitzant té moltes conseqüències sobre la nostra vida. Avui volem posar l’accent en l’efecte que té sobre els nostres pobles i llogarrets. La davallada de vocacions al ministeri ordenat que experimentem des de fa dècades ha deixat buides moltes rectories. El problema més important és que aquests llocs ja no poden tenir la presència del sacerdot quotidianament, amb tot el que significa aquesta figura. Hi ha pobles que fa cinquanta anys tenien dos i tres misses diàries, i ara només se celebra l’eucaristia un o dos cops al mes.

Hi ha també un problema que no és pas menor; es tracta del manteniment i la conservació de la rectoria de tots aquests pobles on ja no viu el sacerdot. Són béns immobles que no poden quedar abandonats. Els bisbats cerquen solucions per poder afrontar aquesta dificultat. En ocasions la rectoria es lloga a una família, que hi viu a canvi de fer un mínim manteniment de la casa. Normalment hi ha una part de l’habitatge que queda reservat com a sala de reunions o despatx parroquial, de manera que encara pot haver-hi un punt de trobada amb el prevere i la comunitat parroquial.

Algunes rectories s’han reconvertit en cases rurals i espais de lleure que faciliten el contacte amb la natura. És una oportunitat per contemplar la creació i gaudir de la bellesa de l’obra de Déu. Avui dia, a causa de l’acceleració a la qual ens sotmet la vida, hi ha un èxode de la ciutat al camp, que també es constata en peticions de viure temporalment o de forma indefinida a les rectories d’aquests pobles de la nostra geografia catalana.

Aquesta pràctica és una gran ajuda per a l’economia de les diòcesis, però no podem perdre de vista que només es tracta d’una solució parcial. El buit que deixa en un poble l’absència del prevere és quelcom difícil de suplir. És cert que la creació ens remet al Creador i que la natura és un lloc de trobada amb Déu. Però, també cal la seva presència en la Paraula de Déu proclamada i comentada, així com en la vida sacramental viscuda i celebrada. Llogar rectories és necessari; pregar i vetllar per una cultura de la vocació sacerdotal ho és encara més.







.






  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET